L’Albert i jo hem fet una nova visita a un d’aquests museus recòndits que existeixen a la nostra ciutat: el Museu del Calçat. Es troba a la plaça Sant Felip Neri, en ple barri Gòtic de Barcelona. Petit i gairebé desapercebut, aquest museu conserva en el seu si un dels elements que han acompanyat a l’ésser humà al llarg de tota la seva història: la sabata. A dintre podem trobar des de rèpliques de la època romana fins a les sabates del segle XX, que tan comuns són ara per nosaltres.
Ens pensàvem que trobaríem quelcom molt diferent de la sabata que coneixem actualment, però la sorpresa per a nosaltres va ser que, el calçat del segle XVIII no dista massa del que veiem actualment als aparadors de les sabateries. Deu ser cert doncs, que les modes són cícliques i amb els anys es recuperen tendències que mai podries pensar que haguessin existit: sabates de punta, talons de mides i formes diferents, decoracions aràbigues, etc.
Com a curiositat destacada del museu, cal mencionar l’apartat que tenen destinat a les donacions de famosos. Podem trobar les botes del primer català que va escalar l’Everest, les sandàlies de la Judit Mascó, les botes del jugador del l’Espanyol Raúl Tamudo o inclúsles botes que van guanyar la segona Champions als peus de Ronaldinho. També destaquen les sabates de dos polítics importantíssims, com les de l’ ex president de la Generalitat Jordi Pujol o les de l’actual president, José Montilla.
En el Museu del Calçat també es conserva el motlle utilitzat per fer les sabates de l’estàtua de Cristòfol Colom, que corona el port Vell de Barcelona, assenyalant mar endins. Anys més tard, aquell motlle va ser utilitzat per fabricar la sabata més grossa que existeix al món, que fins a dia d’avui, figura com a tal al llibre Guiness dels Rècords.
