Potser no està tan amagat com el Museu de les Carrosses Fúnebres, però el cert és que, si no el busques, no el trobes. El Museu del Perfum, això sí, no pot ser més cèntric i més ben ubicat: a la rebotiga de la perfumeria Règia del Passeig de Gràcia. S’hi entra per la botiga, preguntant a les dependentes, i el preu és de cinc euros, tres per entrada reduïda (que és el que vam pagar nosaltres sense haver d’ensenyar cap documentació).
El museu en sí és també una única sala plena de vitrines, però l’exposició està bastant cuidada i és bastant valuosa. Podem diferenciar-ne dues parts: la més històrica, amb flascons que daten del segle IV oaC fins al segle XIX, i una mostra de l’època de les grans marques, amb perfums d’inicis del segle XX fins a l’actualitat. Personalment, potser em quedaria amb la primera part, tot i que la col·lecció de perfums amb firma no deixa de ser curiosa i, qui estigui molt interessat en aquest món, passarà una bona estona reconeixent perfums que té o li agradaria tenir.
Com dèiem, la mostra comença amb flascons de ceràmica del segle IV aC, d’origen grec, i d’altres de la mateixa època de vidre, d’origen púnic i romà. Aquí la col·lecció fa un salt en el temps, i segueix amb recipients andalusís dels segles XI al XV, entre els quals veiem també un mirall sefardita. Destaquen les almorratxes catalanes, recipients barrocs dels segle XVIII de vidre, que des de l’Edat Mitjana s’havien usat per contenir aigua de roses i encara avui són part d’algunes cerimònies de caire folclòric arreu dels Països Catalans. Entre elles, la que va dissenyar la perfumeria Règia per regalar als seus clients amb motiu del seu 75è aniversari. També cal mencionar els estoigs de tocador, ja del segle XIX, unes caixetes amb dos flascons, i els essenciers, que fan pensar amb cetrilleres per perfums. I, a les vitrines del davant, una extensa col·lecció de flascons de porcelana amb forma de figuretes, també del XIX. Tot això, sense oblidar les peces més exòtiques, pertanyents a les cultures pre-colombines, Xina, Tailàndia, Japó, Turquia o l’ïndia.
I d’aquí passem a la segona part. És veritat que la història del perfum tal com la coneixem avui té molt d’interès. La llàstima és que la mostra que ens ofereix el Museu del Perfum estigui, en aquest punt, tan desordenada, ja que s’hi barregen flascons de totes les èpoques del segle XX. Hi trobem marques molt conegudes, algunes de molt prestigioses, altres de menys: Kenzo, Gucci, Max Factor, Rochas, Carolina Herrera, J.P. Gaultier, Calvin Klein, Cartier, Oscar de la Renta… i, naturalment, Chanel. I els perfums de les celebritats: Elizabeth Taylor, Brigitte Bardot, Mistinguett o Dalí, també present en el disseny de Rock $ Roll. Una de les peces més curioses és l’ampolleta de Monaco, que la mateixa Grace va donar al museu.
En aquest punt, la visita ja s’ha acabat. Abans de sortir, fes una ullada a l’àlbum on hi han les còpies de les fotografies i dedicatòries que els grans noms del perfum han deixat a Barcelona. I si trobes que un museu dedicat a les olors no té sentit que no exploti l’olfacte, entretent-he una estona al mostrador de Guerlain, on podràs olorar perfums des del 1889 al 1983. I si no, sempre pots fer unes compres a Règia, que en aquest cas vindria a ser la clàssica botiga del museu per on sempre has de passar abans de sortir…
