El Palau Reial de Pedralbes

Com el Laberint d’Horta, el Palau Reial de Pedralbes tampoc no és ben bé un museu: en són tres. Us confessaré que fa temps que no hi poso els peus: s’acaba el trimestre, tenim molta feina i poc temps per fer visites culturals… Però s’ha de tenir el blog actualitzat i aquesta és l’entrada ideal per fer ara, vistes les circumstàncies. I és que vaig estar-hi treballant durant unes quantes setmanes com a vigilant de sala. La feina no us la recomano (quin aburriment!); la visita, potser sí.

Anem a pams: comencem pel palau en sí. L’edifici té l’origen en una masia del segle XVII que Eusebi Güell va adquirir i, després d’algunes reformes, va donar a la Corona el 1918. No us espereu gran cosa: l’interior té molt de cartró pedra: el saló del tron sembla Disneyworld. Però és un lloc agradable, tranquil i assolellat, i rodejat d’uns jardins preciosos per on podeu passejar sempre que volgueu. Com a palau reial, va tenir una vida ben curta: el 1924 es van acabar les obres d’adequació, només set anys abans de proclamar-se la República.

El 1932 l’Ajuntament de Barcelona, convertit en propietari del palau, va decidir ubicar-hi el Museu de les Arts Decoratives, que actualment pertany a l’entitat Disseny Hub Barcelona (DHUB). Durant la guerra la col·lecció es va traslladar a Olot i el 1949 es va establir al Palau de la Virreina, però el 1985 va tornar a Pedralbes. L’exposició aplega mobiliari i altres objectes decoratius que van de l’estil romànic a la producció en sèrie, en una mostra modesta però prou representativa. Una segona part molt diferenciada es centra en el disseny industrial espanyol del segle XX, amb especial atenció al barceloní.

L’altre museu del DHUB Pedralbes és el Museu Tèxtil i d’Indumentària. La mostra que s’exhibeix al palau, inaugurada el 2008 (mentre un servidor hi estava treballant) mostra vestits des del segle XVI fins a l’actualitat, la majoria femenins, i explica molt bé la manipulació de la figura humana i el seu significat. Tots dos museus tenen els dies comptats a la part alta de la Diagonal: una mica més avall, a Glòries, s’hi està construint la nova seu del DHUB, un edifici espectacular que competirà en extravagància amb la veïna torre Agbar i on s’aplegaran tots els museus de la institució. De ben segur que adquiriran més rellevància, ja que el nou centre vol ser una referència del disseny.

Per acabar, ens falta comentar el Museu de la Ceràmica, que no té res a veure amb el DHUB. Es va fundar el 1966 i el 1990 va passar a exhibir-se al palau. Les col·leccions provenen totes de la península Ibèrica, i van des dels segles X (amb la ceràmica andalusí) a les peces modernistes d’inicis del segle XX. Hi estan representades també la ceràmica mudèjar, valenciana, castellana, aragonesa, andalusa i, naturalment, catalana. El museu també té importants peces estrangeres, però no es mostren al públic. A més, cal destacar la ceràmica contemporània, amb obres de Picasso o Miró i una petita mostra del que es fa actualment.

Des de fa molt poc, el Palau de Pedralbes també és la seu de la Unió per la Mediterrània, i no sabem com afectarà això a les col·leccions que s’hi poden veure actualment. El que és segur és que, en un futur pròxim, els museus del DHUB marxaran a Glòries. Si s’hi queda el de la Ceràmica, la visita valdrà igualment la pena, perquè, tot i que potser el tema no crida massa l’atenció al públic general, és la col·lecció més completa. Si hi aneu ara, però, podreu fer el 3×1, ja que l’entrada (de cinc euros) permet visitar els tres museus del palau.